Per què quan un home famós té problemes d’addicció normalment és “un rebel» o “un supervivent», però quan li passa a una dona hi ha judici, vergonya o la idea d’»haver tocat fons»? Les addiccions no existeixen fora de la societat. I els mitjans no només informen: també modelen com les entenem. La recerca ha demostrat durant anys que el llenguatge sobre les addiccions encara és altament estigmatitzador. Paraules com “addicte» o “drogoaddicte» redueixen una persona a la seva malaltia. Però a més, l’estigma no afecta homes i dones per igual. Les dones amb problemes de consum tendeixen a rebre més judici moral, més culpa i més acusacions socials. I això importa, perquè l’estigma afecta com veiem les persones… i també com les tractem i les acompanyem. Parlar d’addiccions també implica revisar els nostres prejudicis.
