Un episodi psicòtic implica perdre parcialment la capacitat de distingir què és real i què no. Poden aparèixer al·lucinacions, deliris o la sensació que la realitat està distorsionada.
El nostre cervell no “grava» el món com una càmera. La realitat que percebem depèn de l’equilibri entre les xarxes neuronals i els neurotransmissors. Quan alguns fàrmacs alteren bruscament aquest equilibri, la manera com interpretem el que passa pot canviar radicalment.
No tothom està en el mateix risc. Hi ha factors biològics i genètics que poden fer que algú sigui més vulnerable a desenvolupar aquests episodis. Entendre com actuen aquestes substàncies també és entendre com funciona el nostre cervell.
