Es pot dissenyar una xarxa social per ser menys addictiva?

Víctor José Villanueva-Blasco

La resposta és senzilla: és possible dissenyar xarxes socials que facilitin interrompre l’ús, introduir pauses o donar més control a l’usuari sobre certes funcions.

Tanmateix, l’evidència disponible no ens permet afirmar que una característica aïllada (com el desplaçament infinit) produeixi una “addicció» per si sola, ni que eliminar-la sigui suficient per evitar un ús problemàtic.

La pregunta més útil és una altra: fins a quin punt el disseny d’una xarxa social pot fer que sigui més fàcil o més difícil decidir aturar-se?

Per què de vegades és tan difícil tancar una xarxa social?

No és difícil imaginar una escena comuna: entrem en una aplicació per comprovar una publicació o respondre un missatge, i quan tornem a mirar el rellotge, ha passat molt més temps del que esperàvem. Part de l’explicació rau en les nostres motivacions i hàbits, però una part es pot trobar en l’arquitectura mateixa de la plataforma.

Pensa, per exemple, en llegir un llibre. Quan acabem un capítol, apareix un punt natural on podem decidir si continuem llegint o fem una altra cosa. En moltes xarxes socials, aquest punt natural d’aturada pràcticament desapareix. En un feed amb desplaçament infinit, sempre s’ofereix contingut nou.

Tot i així, s’han d’evitar explicacions massa simples. La recerca mostra que el tipus de contingut, les característiques utilitzades, el context i les característiques individuals són importants. Per tant, mesurar només el temps de pantalla proporciona una imatge incompleta del problema i dels seus possibles efectes (Maheux et al., 2025).

Això vol dir que el disseny importa, però no actua de manera aïllada. Entendre l’ús de les xarxes socials requereix considerar la persona, el context i les característiques de la plataforma conjuntament.

Fer servir molt una xarxa social no és el mateix que tenir una addicció

Aquesta distinció és fonamental. Passar moltes hores connectats no ens permet concloure, per si sol, que hi ha un problema addictiu. La freqüència d’ús i l’ús problemàtic són conceptes diferents. Per estudiar aquests últims, la recerca té en compte indicadors com la dificultat per controlar el comportament, la interferència amb altres activitats o l’aparició de conseqüències negatives, i no només el nombre d’hores de connexió.

Per aquest motiu, és recomanable utilitzar expressions com “xarxes socials addictives» amb precaució. L’ús freqüent pot ser intens sense necessàriament ser problemàtic. Des del punt de vista de la prevenció, és especialment important identificar quan l’ús comença a desplaçar altres activitats, genera molèsties o és difícil de controlar.

Des de l’autocontrol individual fins a la modificació de l’entorn

Molts consells sobre el benestar digital estan dirigits directament a l’usuari: limitar horaris, desactivar notificacions, controlar el temps de pantalla o deixar el telèfon mòbil fora de l’habitació. Aquestes són estratègies raonables, però la prevenció també pot actuar sobre el medi ambient.

La prevenció ambiental es basa precisament en la idea de modificar les condicions en què es produeix un comportament per reduir riscos o facilitar opcions més saludables (EMCDDA, 2018). Transferir aquesta perspectiva a l’esfera digital planteja una qüestió interessant: a més d’ensenyar a les persones a autorregular-se, podem construir plataformes on aturar-se sigui més fàcil?

No es tracta de substituir l’educació, el pensament crític o les habilitats personals per solucions tecnològiques. Ambdós enfocaments poden ser complementaris: enfortir les capacitats de les persones i, alhora, dissenyar entorns que no dificultin innecessàriament la seva autorregulació.

Quina seria una xarxa social que ajudi a deixar de poder deixar-ho?

Una possibilitat seria recuperar els punts d’aturada. En lloc d’oferir una successió il·limitada de publicacions, una plataforma podria presentar contingut en massa i demanar a l’usuari una acció explícita per continuar.

També podria desactivar la reproducció automàtica per defecte, reduir certes notificacions destinades a recuperar l’atenció, introduir recordatoris d’hora o permetre un major control sobre els sistemes de recomanació.

Aquestes mesures introdueixen el que en el disseny es pot anomenar una certa “fricció»: petits moments en què continuar ja no és completament automàtic i requereix una decisió. Tanmateix, l’evidència experimental sobre els seus efectes preventius a llarg termini encara és limitada. No n’hi ha prou amb comprovar si una modificació redueix el temps d’ús en uns minuts. Per saber si realment contribueix a prevenir patrons problemàtics, també caldria estudiar variables com la pèrdua de control, la interferència amb altres activitats, el benestar i la durada dels possibles efectes.

De la ciència a la regulació europea

Aquesta qüestió ja ha arribat al debat regulador. El 2025, la Comissió Europea va publicar directrius per protegir els menors sota la Llei de Serveis Digitals. Entre altres mesures, va recomanar desactivar per defecte algunes funcions associades a l’ús excessiu, com la reproducció automàtica o certes notificacions, i reduir elements de disseny persuasius orientats principalment a augmentar la interacció (Comissió Europea, 2025).

Al febrer de 2026, la Comissió va concloure preliminarment que certes funcionalitats de TikTok (incloent-hi el desplaçament infinit, la reproducció automàtica, les notificacions i el seu sistema de recomanacions) podrien violar la Llei de Serveis Digitals. Tanmateix, com que es tracta d’una conclusió preliminar, no equival a una sentència definitiva (Comissió Europea, 2026a).

El debat va avançar al setembre de 2026 amb la proposta de Llei KIDS de la UE, que estableix requisits de disseny segur per als serveis utilitzats pels infants i inclou mesures relacionades amb característiques com el desplaçament infinit, certes notificacions i altres mecanismes destinats a maximitzar la interacció (Comissió Europea, 2026).

La regulació europea comença així a considerar el disseny de plataformes no només com una qüestió comercial o d’experiència d’usuari, sinó també com un element de l’entorn que pot influir en certs riscos, especialment entre menors.

La prevenció també implica dissenyar entorns més saludables

L’evidència disponible no ens permet afirmar que existeixi un disseny específic capaç de fer que una xarxa social sigui “no addictiva». Tampoc no sabem encara quina combinació de modificacions pot produir efectes preventius duradors. D’altra banda, sí que sabem que les xarxes socials no són espais neutrals. Les seves característiques influeixen en la manera com interactuem amb elles, i reduir l’anàlisi dels seus problemes només al nombre d’hores de pantalla deixa fora una part important d’aquesta complexitat (Maheux et al., 2025).

Per a la prevenció, això obre un camp especialment interessant. Podem continuar promovent l’autoregulació, el pensament crític i hàbits digitals saludables, però també investigar quines característiques de l’entorn faciliten o dificulten aquests comportaments.

En resum, la prevenció no consisteix només a demanar a la gent que exerceixi més autocontrol. També implica preguntar-nos quin tipus d’entorns digitals estem construint i com podem dissenyar-los per facilitar decisions més conscients i saludables.

Amb motiu del Dia Mundial No Alcohol, vam parlar amb Hugo López Pelayo, vicepresident de Socidrogalcohol i líder del Grup de Recerca en Salut i Addiccions a IDIBAPS.
El disseny de l’experiència d’usuari a les xarxes socials condueix cada cop més a l’addicció. Podem imposar-nos mesures individuals d’autocontrol, però és possible modificar les xarxes?
RD24/0003/0001
Víctor José Villanueva-Blasco
Un estudi de la Universitat Autònoma de Madrid mostra que accions senzilles i accessibles com l’esport poden produir canvis immediats en el nostre cervell i benestar emocional.
RD24/0003/0010
Patricia Sampedro Piquero
Un estudi de la Universitat Autònoma de Madrid explora com només 12 minuts d’exercici poden influir en el cervell de joves amb diferents patrons de consum d’alcohol. El ciclisme intens va millorar el control executiu, mentre que estiraments amb respiració controlada van produir canvis cerebrals associats a la relaxació, mostrant que diferents activitats poden aportar beneficis diferents.
RD24/0003/0010
Dra. Patricia Sampedro Piquero
Aquesta prova
RD24/0003/0001
Dani Folch
El pacient expert al centre de la recerca i el tractament
RD24/0003/0001
Daniel Folch